Fotografia participativa amb #Transittales´back

Des de Fuga i l’associació de fotografia participativa Jungleye arrenquem la tercera temporada de workshops Transit Tales a Casa Bloque, Barcelona.


Transit Tales és un projecte col·laboratiu de fotografia participativa amb migrants i refugiats sorgit de la necessitat de qüestionar la imatge dominant de les persones que busquen asil a Europa a través de diferents accions, trobades i tallers de fotografia participativa a Barcelona, ​​París, Berlín i Brussel·les.


Durant el curs 2016-17, CFD (Barcelona), Eyfa (Berlín), Jungleye (Calais) i el col·lectiu Oiseaux Sans Tête (Brussel·les) han col·laborat en aquest projecte a escala europea en el qual hem estat reflexionant, creant i recopilant el que hem après per aquest camí de producció i intercanvi d’experiències sobre la fotografia participativa amb persones migrants, desplaçades i refugiades.


Per refrescar memòries i reconnectar amb les històries de vida creades durant les últimes edicions, us convidem a descobrir la plataforma online Transit Tales, un web dissenyada perquè altres projectes de fotografia participativa amb persones migrants i refugiades puguin pujar imatges i donar visibilitat a la seva feina.

 

 

Logbook Transit tales, Unidad 1. IdentidadFoto: Bourama, Mali. Model: Freeman, Sierra Leon.

 

Angelica, participant en aquesta tercera edició, comparteix la seva experiència amb nosaltres:

“¿Que vol dir Transit Tales per a mi?

És més que un curs per aprendre a fer fotos, és una eina creativa que ens ensenya a explicar la nostra història a través d’imatges i és que cada un dels que estem aquí disposats a aprendre, portem una motxilla de records i vivències, algunes genials i moltes altres no tant. Així és la vida dels refugiats, persones com tu a qui ens ha tocat viure situacions desafortunades i que seguim donant-ho tot amb un somriure a la cara.

Severine (la nostra profe), tant professional i humana, se submergeix en la història de cada un, per fer-nos explotar al màxim la nostra creativitat i crear així des de la simplicitat, una fotografia que ens recordi d’on venim i cap a on anem.

Per a mi, es tracta que ressaltin les nostres qualitats personals i professionals més enllà d’aquest bagatge. A l’aula riem, pensem, enyorem i estranyem, però el més bonic és que aprenem a capturar la nostra realitat a través d’aquestes sensacions.

Benvinguts a un trosset de les nostres vides, espero que us transmetem suficient perquè ens coneguin encara sense conèixer-nos.”

 

Text: Angelica, Venezuela