Més enllà de la No-ficció: el Documental Interactiu

Xerrem sobre els seus principals reptes en una taula rodona amb els docents del nou curs de Documental Interactiu

El documental interactiu genera expectatives, dubtes i inquietuds, atès que és molt diferent pel que fa al format, el llenguatge i les narratives que utilitza. Què són realment les narratives de no-ficció en l’espai web i què impliquen? Quines són les seves fronteres, si és que les té? Quin llenguatge fa servir? Amb la finalitat de descobrir-ho i generar un espai de reflexió, el 20 de desembre vam parlar al nostre espai del CFD amb Jorge Caballero, Anna Giralt, Taller Estampa i Oscar Dhooge, creadors i professors del curs superior en Documental Interactiu, que començarà al febrer.

“Usuari” o “espectador participant”: aquestes van ser les paraules fonamentals que es van repetir en el debat. La peculiaritat que diferencia sobretot al documental interactiu del documental clàssic o lineal és el tipus d’usuari: per primera vegada, aquest deixa de ser un simple espectador i decideix quin contingut vol veure i quin no; és a dir, donem el poder als usuaris. Així, les formes narratives dels webdoc són més complexes i es ramifiquen en diferents tipus, com el “tria la teva pròpia aventura” o el d’”espina de peix”. Conèixer-les ens permet estructurar narratives complexes d’acord a l’estructura web i als seus hàbits de navegació.

En aquest punt és on entra una altra de les claus del documental interactiu: el treball en equip. De fet, en aquest tipus de projectes la jerarquia entre disseny de la interfície d’usuari i el contingut que es presenta desapareix. A diferència d’una pàgina web d’un projecte fotogràfic a l’ús, el disseny de la interfície i l’estructura de navegació triada formen part del contingut igual que ho fan els textos, les fotografies i els vídeos.

Un bon exemple és “SEAT. Les ombres del progrés“, un projecte desenvolupat en el Màster de Documental de Creació de la UAB i on han intervingut en la seva realització Taller Estampa i Jorge Caballero. El webdoc explica les lluites i repressions que el moviment obrer va protagonitzar i va patir durant la dictadura a la fàbrica SEAT de Barcelona. La forma de la interfície de navegació és una cadena de muntatge a través de la qual l’espectador pot navegar per conèixer les històries dels protagonistes i col·laborar amb la seva pròpia història.

No obstant això, avui dia es poden realitzar projectes interactius de manera autònoma o amb recursos limitats amb plataformes com Klynt, que permeten el seu desenvolupament sense la necessitat de tenir coneixements de codi. Un exemple d’èxit realitzat amb Klynt és Journey to the End of Coal, dirigit per Samuel Bollendorff i Abel Segretin i produït per Honkytonk Films (2008). El projecte fa servir fonamentalment la fotografia fixa, aconseguint que l’usuari es fiqui en el paper de periodista i prengui decisions per investigar l’explotació de mines de carbó a la Xina. De fet, els projectes que es realitzen en el Curs de Documental Interactiu del CFD també utilitzen aquesta plataforma. Un dels que s’han realitzat en el curs és La Plaça Ordinària, de Julieta Rondón, Ciprian Gheorghe i Natalia Santolaria.

 

 

Taller Estampa en una sessió sobre documental interactiu organitzada pel CFD en col·laboració amb Hangar

 

Així, el webdoc presenta molts reptes: la demanda d’un espectador proactiu que es posicioni i construeixi una narrativa, el compromís en el temps de visionat, l’exploració creativa de les possibilitats creixents que presenta la tecnologia avui en dia o l’aplicació de la “gamificació” en la narrativa de no-ficció, entre d’altres. Per tant, si un fotògraf o videògraf vol realitzar un webdoc, ha de conèixer el seu llenguatge i percebre la història que s’explica com una de les principals raons de la seva creació.

Altres bons exemples de documentals interactius que aconsegueixen una bona narració són Do not track, sobre com Internet ens segueix; Alma, hija de la violència, sobre la violència de les maras a Guatemala; o el treball experimental de Jonathan Harry I love your work.

És innegable que avui dia tots ens informem i mirem històries a través d’Internet. Com es poden adequar a aquest context els documentalistes i fotògrafs? Hem de mostrar el treball simplement en una pàgina web? O hem d’explorar noves formes narratives? El camp de la narrativa de no-ficció en l’espai web s’està desenvolupant a alta velocitat, oferint moltes possibilitats i creant fins i tot nous neologismes per nomenar aquest camp, com documental expandit, computacional non-ficció, webdoc, etc. La pantalla clàssica del documental ja no és negra, com en el cinema, sinó que s’expandeix, creant noves formes d’interacció i realitat virtual. Conèixer i dominar aquests nous formats ens enriqueix com a fotògrafs i creadors i avui dia és essencial per no quedar-nos enrere.