Estudi sobre la monarquia

Marta Pareja

Durant el curs de Documental Creatiu i Fotografia Contemporània he desenvolupat el projecte “Estudi sobre la monarquia”, el qual vaig iniciar el 2016. Es tracta d’un treball de llarg recorregut en què intento abordar d’una manera lliure el període circumscrit entre la mort del dictador Francisco Franco i la pujada al tron ​​de Joan Carles I a partir de petites aproximacions.


La primera d’aquestes aproximacions és Espectres. A partir de la compilació de segells tant de Franco com de Joan Carles I, de diferents valors i colors però de la mateixa forma, reconstrueixo un espectre visible. En ell, el dictador és substituït progressivament pel rei emèrit, construint així una metàfora de la “Transició”. No és casual que, una altra de les accepcions d’”espectre”, sigui la de fantasma o aparició, i és que tots dos personatges, malgrat la seva desaparició de la imatge pública, persisteixen en moltes de les estructures d’estat actuals.


Emperador però, parteix d’un fet més íntim i personal. El 1975, 20 dies abans de la mort de Franco, el meu avi es renova el DNI. Allà on ha de marcar la seva professió queda escrit “Emperador”. Un error tipogràfic li atorga un poder i estatus inesperats. El seu ofici en realitat era “empedrador”. A partir d’aquí desenvolupo un acostament poètic en el qual es contraposen la Història institucional, sustentada pels documents oficials, i la narració personal presentada a través d’imatges però també àudios d’entrevistes realitzades als fills del meu avi. Paral·lelament, es juga amb l’enfrontament simbòlic de materials tan banals com el ciment, indispensable per a l’ofici de paleta, i l’or, símbol de poder i exclusivitat. La tensió augmenta quan apareixen unes monedes de l’època amb el bust del meu avi tallat i acompanyat de la frase: “José Cobos Fernández, emperador d’Espanya per la G, de Déu. 1975”. De nou la superfície del document ens enganya, ja que totes elles estan elaborades de xocolata. Un fake que insisteix en la superficialitat dels símbols de poder i en la facilitat de manipular la Història.


En les següents aproximacions el monarca queda metafòricament representat a través d’un element tan icònic com és la corona.

 

 

A Banquet, l’objecte és esculpit en un tros de pernil dolç per a després “guillotinar-lo”, tallar-lo a rodanxes i repartir-lo per donar-lo a menjar al públic. El gest remet a un dels fets icònics de la Revolució Francesa: l’execució de Lluís XVI.


Garrote torna a remetre a una altra execució, en aquest cas la de Salvador Puig Antich al garrot vil. La condemna es va dur a terme al magatzem de la presó de la Model a Barcelona durant 1974. Va ser l’última pena de mort del règim franquista consumada mitjançant aquest sistema. A la peça, a través d’una cosa tan innocent com és el flipbook, el qual ha d’accionar el mateix espectador, elaboro una animació on es pot veure que el cèrcol d’acer que subjecta el coll del condemnat al garrot vil es va transformant lentament en una corona mentre gira la maneta. Això és acompanyat d’unes imatges de la Model, recentment oberta al públic i museïtzada.

 

 

CursDocumental creatiu i fotografia contemporània 

Juny 2018