La vida dels objectes

Celia Moreno

Sóc una cotilla, ho reconec. M’agrada observar la quotidianitat; mirar des de la meva finestra com un veí escombra la seva cuina, seure en un banc d’un carrer transitat i fixar-me en cada detall, mirar detingudament dia rere dia el transcurs de les obres de l’edifici de davant, entrar en una casa nova i ensumar cada racó, contemplar com ha utilitzat l’espai, quins quadres ha penjat a la paret, quines cadires té al seu saló, quins objectes té a la prestatgeria i quins amaga a la seva habitació.

 


No puc evitar acumular objectes, sento plaer pels coberts, les figuretes, les caixes, els gerros, els rellotges … Els objectes et transporten a altres vides, altres llocs, altres moments. Un mateix objecte significa diferent per a cada persona, ja que ens bolquem a nosaltres mateixos en ells.

 


Em costa entendre a la gent que no té afecció per les coses, que poden ficar el transcurs de la seva vida en una sola motxilla, cert és que per a la ment és molt més sa. La meva mare sempre em deia que perquè entrin coses noves cal tirar les velles. Però, com tries que llençar? Quin és el moment en què et desfàs del clauer que et va regalar el teu avi, o d’aquesta flauta que vas aconseguir al Perú?

 


Gairebé tot el que considerem important respecte de les persones que estimem, de la manera en què fem la nostra feina i de com ens veiem a nosaltres mateixos s’expressa a través de la nostra relació amb objectes materials. No hi ha una diferència gran entre la relació de la gent amb altres persones i la que té amb objectes, justament perquè moltes vegades la relació amb altres persones es desenvolupa a través de les coses.

 


Tenim aquest mite que ens hem tornat materialistes desmesurats i que les societats tradicionals o tribals no estaven tan lligades als objectes com nosaltres. Ara, el curiós és que quan els antropòlegs treballen amb tribus a Nova Guinea, per exemple, es veu la importància que aquesta gent els donava i els dóna als objectes materials. Assumim que els objectes materials són simbòlics i que representen valors morals o religiosos per a ells.

 

 

Ser materialista no és tenir molts objectes, als quals els tens estima, sinó obviar-los de valor. Objectes fugaços que passen de pressa per les nostres vides. Comprar i llençar.

 


Els objectes són mutants, s’adapten a la contemporaneïtat, ens expliquen cicles de consum, ensenyen la geografia urbana, ens revelen comportaments socials.

 


Fotografies, plantes, plats, mantes, retoladors, coixins, tasses, llibres, pòsters, ganivets, suros plens d’apunts, peluixos, vinils, flascons en els quals encara queden escletxes de te, guitarres, animals de plàstic … Objectes que ens enlluernen amb la seva eròtica i se sedueixen entre si, treuen pit i contraataquen marcant terreny, ens recorden que “mai vam deixar d’estar”.

 

 

El món està ple d’objectes que a escala humana analitzem, mesurem, pesem, avaluem i jutgem. Tot i així, en poques ocasions deixem que siguin les coses les que ens facin preguntes, que ens expliquin les seves històries, o la seva Història.

 


Proposo un joc, o per què no, diversos. Deixa per un moment tot el que estàs fent i reflexiona sobre tots els objectes que tens al teu voltant, d’on surt cada cosa, per què el segueixes tenint, què t’evoca, quina és la seva funció, si et veus capaç de tirar-lo, o potser no tenen valor i simplement tenen data de caducitat. En tot cas, permet-te uns minuts per relacionar-te amb els teus objectes.



Darrere del conjunt d’objectes que acumulem, s’amaga una vida, una persona, una història. I jo vull conèixer-la.

 

——————————————————————————————————————————-

 

Objectes que transformem, oblidem la seva utilitat per crear coses noves.
Objectes robats, trobats, deixats, regalats i intercanviats.
Objectes que evoquen al record, situacions que se’t claven a la ment i et fan evolucionar.
Objectes amb un ús limitat, que passen per les nostres vides i acaben oblidats.
Objectes que guardes amb estima de temps passats, et fan no oblidar els teus orígens.
Objectes que t’encanten, t’identifiquen, parlen de tu.
Objectes que et susciten diversió i delit. Alteren els sentits i t’eleven.
Objectes sense sentit, que possiblement tinguin o tinguessin un ús, però queden oblidats.
Objectes que inevitablement es van repetint. Recull dels teus gustos i fetitxes.

 

CursDocumental creatiu i fotografia contemporània 

Juny 2018