Projectes guanyadors de les beques 2020/21

141 fotògrafes i fotògrafs s’han presentat a la convocatòria de les beques de fotografia de Fuga 2020-21 i ja coneixem a les tres persones que gaudiran en la pròxima edició dels cursos superiors de fotografia.

Volem donar les gràcies a totes les persones que han participat a la convocatòria. Destaquem la diversitat de les propostes rebudes, que exploren una extraordinària varietat de territoris d’investigació i metodologies de creació, així com l’alta qualitat dels treballs, Enhorabona als guanyadors! Aquí podeu veure els seus projectes:

 

Heidi Ramirez pel curs de Documental creatiu i fotografia contemporània

Estigma és un projecte que busca crear un diàleg entre el floral i els cabells afro. El punt de partida és el doble significat de la paraula estigma. D’una banda és una marca pejorativa i, d’altra banda, és la part superior del pistil que rep el pol·len en l’acte de fecundació de les plantes.

Aquest projecte crea un espai bell i experimental des del qual parlar de els cabells afro. Explorar sense por totes les connexions, tant personals com individuals, que ofereix l’element “flor” i resignificar aquells elements estigmatitzats relacionats amb el cabell.

Noppera-bō és un projecte de fotollibre. El llibre explica la història d’una nena sense cara, d’un cos sense cara, d’un poble al que s’ha obligat a cobrir les seves faccions. Noppera-bō explica la història del poble negre.

 

 

 

Edo García pel curso de Seguiment de projectes

UNBOXING USA. Llibertat, armes, patriotes i trolls. Aquest projecte explora la cultura de les armes a internet, enfocada en YouTubers dels EUA. En aquest país, les restriccions per comprar pistoles i rifles d’assalt són mínimes, així com les limitacions per pujar contingut sobre armes a xarxes socials com YouTube. La constitució nord-americana, i específicament la Segona Esmena de la Constitució del país, protegeix el ciutadà comú i corrent d’armar-se i crear milícies per a la seva pròpia defensa. A través de la figura de l’Unboxing, (vídeos que obren paquets de productes nous) el projecte busca mostrar una societat naturalitzada amb el consum i ús de la violència. L’unboxing al seu torn, se situa com a ritual postmodern d’exhibició de violència i expressió capitalista.

Per a la realització d’UNBOXING USA, Edo García s’apropia d’imatges i vídeos, buscant capturar l’espai domèstic de l’unboxing, la repetició de símbols americanistes, l’obsessió amb els objectes i les recreacions d’imatges provinents de la cultura pop nord-americana. Les captures van acompanyades de comentaris d’espectadors dels vídeos, que expressen conceptes sobre llibertat, patriotisme, americanisme, criança de nens i assassinats massius. A més, s’apropia d’un dels artefactes usat com a objectiu (una bola gegant de paper alumini) per recrear-la i resignificar-la, buscant expandir el límit de la imatge de baixa qualitat descarregada d’internet. Milions de persones veuen, comparteixen i comenten aquests continguts diàriament a Youtube, monetitzant sumes importants de diners per als seus creadors. L’algoritme de Youtube premia els creadors quan més temps els seus vídeos són vistos, sense importar el contingut. Estats Units no va inventar la violència, però va saber com convertir-la en part d’un espectacle de consum, símbol de la cultura vernacla d’Amèrica del Nord.

 

 

Javier Clemente Martínez pel curso de Fotoperiodisme i fotografia social

 

Potosí (des de 1545)Les mines de Potosí van ser i continuen sent un important centre miner situat al Cerro Rico de Potosí, a l’actual Bolívia. Cerro Rico té més de 4.000 metres d’altura i està vorejat per quilòmetres de túnels de les inesgotables mines de Potosí. Aquestes van contribuir a l’Imperi Espanyol i a tot Europa durant el temps de la conquesta d’Amèrica més plata que qualsevol altre lloc del món. La seva explotació, viva al segle XXI, va ser una de les grans raons del creixement del vell continent a partir del segle XVI, encara que això va costar el ferotge treball dels esclaus indígenes i una incomptable fila de cadàvers al camí.

La ciutat de Potosí encara viu a l’ombra de Cerro Rico. L’explotació de les mines segueix sent la base de l’economia local i, dos segles després de ser un país independent, Bolívia no ha pogut posar una data de venciment en les galeries on molts treballadors, inclosos els nens, segueixen perdent la vida. Prop de 15.000 treballadors baixen diàriament en condicions molt difícils a les mines bolivianes. A més de 80 metres sota el nivell de terra, la temperatura s’eleva fins als 40ºC. En l’aire es barregen humitat, pols i partícules de plata, sofre i arsènic. Una combinació letal. Pocs dels que treballen en aquestes condicions doloroses superen els 45 anys d’esperança de vida però, tot i així, els homes treballen diàriament a les entranyes de la muntanya.

Les dones sempre van ser considerades  de mala sort per a la mina, tot i haver estat treballant al costat dels homes durant molt de temps. La diferència en la remuneració pel treball, l’escàs coneixement de la feina minera, el perill a les galeries i les creences compartides entre els miners fan que creguin que “la feina dins de les mines no és per a dones”. Això fa que se sentin infravalorades. Per tant, una majoria tria abandonar les galeries i realitzar treballs de mineria a cel obert, pràcticament en la neteja o relaves.

 

 

Las Beques de fotografia de Fuga estan destinades a la formació i desenvolupament de projectes fotogràfics de qualitat i cobreixen el 100% del cost de la matrícula d’un curs superior.